INTROSPECCIÓ

Tanco els ulls i intento concentrar-me. Torno a obrir els ulls. Intento fer l’ introspecció amb els ulls oberts. Em quedo mirant fixament el terra. Intento deixar de pensar. No puc. Quan menys vull pensar més coses em passen “pel cap”. Unes imatges es comencen a formar en el meu cap. Una mica borroses. Són records. Fotografies de moments que he viscut amb la meva gent. Records tristos, feliços, etc. Tanco els ulls. Intento tranquil·litzar-me. De cop i volta tinc la sensació de sentir una olor familiar. No se a que em recorda.

Torno a pensar en temps passats, i d’aquestes imatges passo a unes altres, aquestes no les he viscudes. Me les imagino, un futur diferent al que segurament serà.

Les imatges del passat ocupen la majoria del temps la meva ment. Constantment recordo temps viscut, encara que no vulgui. Intento desfermen d’aquests records i no puc. Es com si tingues dos persones diferents dins del cap. Una es nega a recordar i l’altre fa aflorar aquestes vivències constantment. És una constant discussió mental amb mi mateixa.

De cop i volta una música. Si són músiques que tinc associades a moments determinats. Una cançó que em recorda a una persona en especial. Una altre que em fa recordar les meves amigues, etc. Un munt de cançons diferents, una mescla de melodies que no puc silenciar.

Obro els ulls. Em desconcentro totalment. Començo a pensar en el futur. En tot el que em preocupa, en tot el que tinc que fer. S’acaba el temps. Han passat els deu minuts.

CONCLUSIONS

La nostra ment pensa a una velocitat increïble. Per molt que vulguem deixar de pensar és impossible. És com si fos una dimensió apart, incontrolable. En deu minuts, que són poc, he pogut desconnectar i deixar volar els meus pensaments. Aquests pensaments han passat per diferents tipus de manifestacions, imatges, sons, olors, records futurs, etc.

Realment el temps m’ha passat molt ràpid. Podria passar-me hores discutint-me mentalment amb mi mateixa.

M’he donat compte de que la nostre ment es un món completament desconegut. Per exemple, quan més intentava desconnectar per poder realitzar l’ introspecció més em costava. Aleshores em ve una pregunta al cap, som realment amos de la nostre ment?

Potser en part si que la dominem, però per una altre banda  es com si la nostre ment de vegades anés per lliure, per exemple, quan intentava eliminar certes imatges del meu cap i no podia. Per tant això em fa dubtar de si tenim el control total d’una ment en part desconeguda per nosaltres.